Sessió 2: setmana del 30/03 al 3 d'abril
EL GOS QUE NO SABIA LLADRAR (Gianni Rodari, Contes per a jugar) Hi havia una vegada un gos que no sabia lladrar. No lladrava, no miolava, no mugia, no renillava, no sabia dir res. Era un gosset solitari, a saber com havia anat a parar en una regió sense gossos. Però ell no se n’havia adonat que li faltava alguna cosa. Els altres eren els que li ho feien notar. Li deien: - Però tu no lladres? - No ho sé... soc foraster... - Vaja quina contestació. No saps que els gossos lladren? - Per a què? - Lladren perquè són gossos. Lladren als rodamons que estan de pas, als gats, a la lluna plena. Lladren quan estan contents, quan estan nerviosos, quan estan enfadats. Generalment de dia, però també de nit. - No dic jo que no, però jo... - Però tu, què? Tu eres un fenomen, escolta el que et dic: un dia d’estos eixiràs en les notícies. El gos no sabia com contestar a estes crítiques. No sabia lladrar i no sabia què fer per aprendre. - Fes com jo –li digué una vegada un gall que s...