Sessió 1i 2: del 25 al 31 de maig
09. ALARMA EN EL NAIXEMENT (Gianni Rodari, Contes per a jugar)
Una vegada,
quan faltava poc per a Nadal, un xiquet feu el seu Naixement. Preparà les
muntanyes de cartró pedra, el cel de paper de seda, el llac de cristall, el
pessebre amb l’estrella dalt. Col·locà les figuretes amb imaginació,
portant-les una a una des de la caixa on les havia guardat l’any anterior. I
després d’haver-les col·locat en els seus llocs –els pastors i les ovelles
damunt de la molsa, el caganer darrere d’unes roques, els Reis Mags en
la muntanya, la vella castanyera al costat de la senda- li van paréixer poques.
Quedaven massa espais buits. Què podia fer? Era massa tard per eixir a
comprar-ne noves i, a més, tampoc tenia molts diners.
Mentre mirava
al seu voltant, a veure si alguna cosa se li ocorria, va veure altra caixa,
aquella on havia posat a descansar, després d’haver-los utilitzat molt, algunes
velles joguines: per exemple, un pell roja de plàstic, últim supervivent de
tota la tribu que anava a l’assalt de Fort Apatxe..., un xicotet avionet amb
l’aviador assegut en la carlinga..., una nineta un poc hippy amb la guitarra en bandolera;
havia arribat a casa per casualitat, dintre de la caixa de detergent per a la
rentadora. Naturalment mai havia jugat amb ella, els xiquets no juguen amb
nines. Però mirant-la bé, era una llàstima no haver jugant mai amb ella. Quina
tonteria això de què els xiquets no podien jugar amb nines.
El xiquet la
va posar al costat de la castanyera, en la senda que portava al naixement.
Agafà també al pell roja, amb la destral de guerra en la mà,
col·locant-lo amb el ramat d’ovelles, justament darrere de l’última. Finalment,
penjà d’un fil l’avionet i el seu pilot, en un arbre de plàstic bastant alta
que en altres temps fou un arbre de Nadal, d’eixos que es compren en els grans
magatzems, i els va trobar també un lloc sobre la muntanya, no molt lluny dels
Reis Mags i els seus camell. Ho va mirar tot amb satisfacció i se’n anà al llit
agafant el son enseguida.
Aleshores es
despertaren totes les figuretes del Naixement. El primer que va obrir els ulls
fou un dels pastorets. Va notar immediatament que en el Betlem hi havia alguna
cosa diferent. Una novetat que no li feia massa gràcia. En realitat no li’n
feia cap.
- Eh, però qui
és eixe paio que persegueix les meues ovelles amb el destral en la mà? Qui
eres? Qui eres? Ves-te’n d’ací immediatament si no vol que et faça fora amb els
gossos.
- Hau! –feu el
pel roja per tota resposta.
- Com has dit?
Escolta, parla clar, entens? O millor, no digues res i arrea-te-la a un
altre lloc.
- Jo, quedar.
- I eixa
destral, per a què la vols? Vinga, digues-m’ho! És per acariciar les meues
ovelles?
- La destral ser per tallar llenya. Nit freda, jo
voler fer foc.
En eixe moment
també es despertà la castanyera i veié la xica amb la guitarra en bandolera.
- Escolta,
xiqueta, quina classe de gaita és la teua?
- No és una
gaita, és una guitarra.
- No estic
cega, veig molt bé que és una guitarra. No saps que només estan permeses les
simbombes i les flautes?
- Però la meua
guitarra té un so preciós. Escolte... arrea-te-la abans que et tire a la cara
les meues castan
- Per caritat,
para ja! Estàs boja? Quina barbaritat! Ah, la joventut d’ara! Escolta,
arrea-te-la abans que et tire a la cara les meues castanyes. I t’ho adverteisc:
cremen!
- Les
castanyes són molt bones –digué la xicona.
- I encara et
fas la graciosa? Vols quedar-te amb les meues castanyes? Aleshores, a més a més
d’una desvergonyida, eres també una lladre. Ara voràs... Al lladre! Vull dir, a
la lladre!
Però no
s’escoltà el crit de la velleta. L’aviador havia escollit precisament eixe
moment per despertar-se i engegar el motor del seu vehicle. Feu un
parell de voltes sobre el naixement, saludant a tothom amb la mà, i va aterrar
al costat del pel roja. Els pastor el rodejaren amenaçadorament:
- Què pretens?
Aüixar-nos les ovelles?
- Destruir el
Betlem amb les teues bombes?
- Però si no
porte bombes –respongué l’aviador-, el meu avió és un vehicle de turisme. Voleu
pegar una volteta?
- Pega-te-la
tu i ves-te’n ben lluny. No tornes a vindre per ací.
- Sí, sí
–cridà la velleta- i que se’n vaja també esta xica que vol furtar-me les
castanyes...
- Senyora
–digué la xica-, no diga mentides. Si vol vendre-me-les, jo li pague les seues
castanyes.
- Tireu-les, a
ella i a la seua maleïda guitarra!
- I tu també,
pell roja –continuà el pastor d’abans- regressa a les teues praderes: entre
nosaltres no volem rondaires.
- Ni rondaires
ni guitarres –afegí la velleta.
- Guitarra ser instrument molt bonic
–digué el pell roja.
- L’heu sentit
bé? Estan d’acord!
- Senyora
–digué l’aviador- però per què crida d’eixa manera? El que havia de fer és
dir-li a la senyoreta que ens tocara alguna cosa. La música tranquil·litza.
- Acabem açò
d’una vegada –digué el cap dels pastors-, o marxeu els tres per les bones o escoltareu
altra música.
- Jo quedar ací. He dit.
- Jo també em
quede ací -digué la xica- amb el meu amic Manitú I jo també he dit.
- Doncs jo que
he vingut de tant lluny –digué l’aviador- també em quede ací. Vinga, xiqueta,
fes sonar eixa guitarra a veure si els ànims es calmen..
La xica no
s’ho va fer repetir i començà a puntejar les cordes...
ACTIVITATS
Llig amb atenció
el conte anterior i realitza les següents activitats. Les activitats les has de
realitzar en la llibreta com ho fem habitualment a classe: Copiar l’enunciat en
negre i contestar en blau.
1. Resumix
el conte amb les teus paraules. Fes-ho amb un mínim de 80 mots (paraules).
2. Com
has pogut comprovar el final del conte ha quedat obert. Escriu-ne tu un (60 paraules).
3. Al
llarg de la història trobaràs paraules subratllades. Explica amb les teues
paraules el seu significat.
4. Què
et sembla l’actitud de les figuretes del naixement cap a les tres joguines?
Pensa la teua resposta i escriu-la amb 4 oracions.
5. Les
intervencions directes que fa el pell roja estan ressaltades de gris. El
personatge, com pots observar, no conjuga bé els verbs i els usa en infinitiu.
Torna a escriure les seues intervencions de manera correcta.
6. Quins
són els motius que s’inventen els habitants del Betlem per no voler a les
joguines en el naixement? Digues també qui s’inventa cada excusa.
7. Al
text es menciones quatre instruments musicals, quins són? Escriu-los
separant-los amb síl·labes i indicant amb un cercle la síl·laba tònica. Alguna
de les paraules té diftong? Quines? De quin tipus?
8. Escriu
una història (50 paraules mínim) on apareguen les paraules molsa, rondari i
aüixar.
9. Conjuga
el verb ENGEGAR amb els temps que s’indiquen (fixa’t en els canvis ortogràfics
ga-gue-gui-go-gu)
a.
PRESENT D’INDICATIU
b.
IMPERFET D’INDICATIU
c.
PASSAT SIMPLE
d.
PASSAT PERIFRÀSTIC
e.
PERFET D’INDICATIU
f.
CONDICIONAL
10. Per
acabar la classe mira aquest video:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada