Sessió 1i 2: del 18 al 24 de maig

8. QUAN A MILÀ VAN PLOURE BARRETS (Gianni Rodari, Contes per a jugar)

Un matí, a Milà, el comptable Bianchini anava al banc enviat per la seua empresa. Era un dia preciós, no hi havia ni una miqueta de boira; fins i tot es veia el cel, i en el cel, també es veia el sol; una cosa excepcional en el mes de novembre. El comptable Bianchini estava content i mentre caminava anava cantant per a ell mateix: “Però quin dia més bonic, quin dia tan bonic, quin dia tan bonic, realment és bonic i bo...”
Però, de sobte, es va oblidar de cantar, es va oblidar de caminar i es va quedar allí, amb la boca oberta, mirant l’aire, per la qual cosa altre vianant va entropessar amb ell i li va cantar les quaranta:
- Eh, vosté, què fa ahí plantat mirant els núvols? Per què no mira per on camina?
. Però si jo no camine, estic quiet... Mire.
- Mirar què? Jo no puc anar perdent el temps. Mirar on? Eh? Oh?! Ai mare!
- Ho veu, que li sembla?
- Però això són... són barrets...
En efecte, del cel blau queia una pluja de barrets. No un sol barret, que podia estar arrossegant el vent d’un costat a altre. No sols dos barrets que podien haver-se envolat d’una parade del mercat. Eren cent, mil, deu mil barrets els que anaven pel cel volant. Barrets d’home, barrets de dona, barrets amb ploma, barrets amb flors, barrets d’hoquei, gorres de visera, boines, txapeles, gorres d’esquiar... I després del comptable Bianchi i d’aquell altre senyor, es detingueren a mirar el cel molts altres senyors i senyores, també l’aprenent de forner, i el guarda que dirigia el trànsit en la cruïlla de la via Manzoni i la via Montenapoleone, també el conductor del tramvia número 18, i el del 16 i inclús el de l’1.... Els conductores i passatgers dels tramvies baixaven i miraven al cel i tothom deia alguna cosa:
- Quina meravella!
- Sembla mentida!
- Però, serà per anunciar magdalenes!
- Què tenen a veure les magdalenes amb els barrets?
- Aleshores serà per a fer propaganda dels torrons.
- Els torrons? No pensa més que en menjars. Els barrets no són comestibles.
- Aleshores, són realment barrets?
- No, mire, són rodes de bicicleta! Però es que no veu vosté el que són?
- Semblen barrets. Però, seran barrets per posar-se’ls en el cap?
- Perdone, on es col·loca vosté el barret, en el nas?
Poc a poc les discussions anaren cessant. Els barrets estaven tocant terra, en la vorera, en el carrer, damunt dels capots dels cotxes, alguns entraven per les finestretes del tramvia, altres volaven directament a les botigues. La gent els recollia, començava a emprovar-se’ls.
- Aquest és massa ample.
- Prove’s este, comptable Bianchi.
- Però eixe és de dona.
- Doncs li’l porta a la seua dona, no?
- Es disfressa!
- Això mateix, jo no vaig al banc amb un barret de dona...
- Done-me’l a mi, que serà bo per a la meua iaia...`
- Però també li vindrà bo a la germana del meu cunyat.
- Este l’he agafat jo primer.
- No, primer jo.
Hi havia gent que eixia corrent amb tres, quatre barrets, un per a cada membre de la família. També arribà una monja corrent; demanava gorres per als orfes.
I quan més en recollia la gent, més en queien del cel.
Cobrien tot el sòl públic, omplien els balcons. Barrets, gorres, gorretes, bombins, barrets de copa, barrets de cowboy, pameles...
El comptable Bianchini ya en tenia dèsset entre les mans i no es decidia a seguir el seu camí.
- No tots els dies plouen barrets, cal aprofitar-ho i fer provisió per a tota la vida, amb la meua edat el cap ja no em creix...
- En tot cas es farà més xicotet.
- Com més xicotet? Què insinua? Que perdré el cap?
- Vinga, vinga, no s’enfande,  comptable; agafe eixa gorra militar...
I els barrets plovien, plovien... Un va caure justament en el cap del guarda (que ja no dirigia el trànsit; total, els barrets anaven on volien): era una gorra de general i tots digueren que això era un bon senyal i que prompte l’ascendirien.
I després?

ACTIVITATS (estes tasques no s’han d’enviar al professor)
Llig amb atenció el conte anterior i realitza les següents activitats. Les activitats les has de realitzar en la llibreta com ho fem habitualment a classe: Copiar l’enunciat en negre i contestar en blau.
1.       Resumix el conte amb les teus paraules. Fes-ho amb un mínim de 80 mots (paraules).
2.       Com has pogut comprovar el final del conte ha quedat obert. Escriu-ne tu un (60 paraules).
3.       Contesta les següents preguntes:
a.       Quina professió té el protagonista?
b.       On es dirigia i per què?
c.       On es trobava el guarda dirigint el trànsit?
d.       Fins a quants barrets tenia a les mans el protagonista? Per què en volia tants?
e.       Com era el barret que li caigué al guarda al cap? Què digué la gent quan ho va veure?
4.       Escriu una oració amb cadascuna de les paraules que trobaràs en la llista (si no saps el significat busca’l al diccionari): barret, botiga, orfe, cruïlla, sòl, trànsit.
5.       El verb CAURE pertany a la segona conjugació. Vam estudiar a classe que era un verb prou irregular. Digues què significa i conjuga’l en els temps que s’indiquen:
a.       PRESENT D’INDICATIU:
b.       IMPERFET D’INDICATIU:
c.       PASSAT SIMPLE
d.       PASSAT PERIFRÀSTIC
e.       PERFET D’INDICATIU
Si no recordes com es conjugava consulta la llibreta o el DICCIONARI NORMATIU     VALENCIÀ
6.       Reescriu el primer paràgraf en PRESENT D’INDICATIU i en primera persona del singular (com si tu fores el comptable).
7.       Recordes que és un DIFTONG i un HIAT? Explica-ho amb les teues paraules.
8.       Fixa’t amb les paraules subratllades de l’últim paràgraf i indica quines són Hiats i quines altres són Diftongs. En els diftongs has d’especificar si són creixents o decreixents.
9.       Visiona este vídeo: EL VENEDOR DE FUM : 




10.   Busca els mesos de l’any en esta sopa de lletres:




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sessió 3: del 23 al 27 de març

Sessió 1i 2: del 25 al 31 de maig

TEMA 5 segon ESO