Sessió 1 i 2: del 4 al 8 de maig

07. LA VOLTA A LA CIUTAT (Gianni Rodari, Contes per a jugar)

Paolo era un xic molt actiu. No podia estar-hi sense fer alguna cosa interessant o útil. Mai s’avorria perquè la fantasia estava sempre disposada a suggerir-li un joc, un treball, una activitat. També era  tenaç: una vegada prenia una decisió, no retrocedia, no deixava les coses a mitges. Un dia que no tenia institut i estava sol a casa, feu ràpidament els deures i va estendre sobre la taula un gran plànol de la seua ciutat i  va contemplar durant una llarga estona l’embolic de carrers i places, d’avingudes i carrerons, més apinyades  en els barris cèntrics i més obertes en els ravals on es confonien amb el camp.

Quasi sense adonar-se’n Paolo es va trobar amb el compàs entre les mans i dibuixà sobre aquella desordenada madeixa de línies i espais un cercle exacte. Quina estranya idea li estava venint al cap? Però, per què no intentar-ho? Ja està, hi havia pres una decisió: Però la volta exacta. Els carrers giren en ziga-zaga, canviant a cada moment capritxosament , abandonant un punt cardinal per a seguir-ne altre. Inclús les grans carreteres de circumval·lació estan traçades en cercle, per dir-ho d’alguna manera, no estan traçades amb compàs. En canvi Paolo volia fer la volta a la ciutat caminant sempre per la circumferència dibuixada pel seu compàs, sense desviar-se ni un pas d’aquest anell, nítid com una magnífica idea.

Per casualitat el cercle passava justament pel carrer on Paolo i la seua família vivien. Es posà el plànol en una butxaca, en l’altra es va guardar un panet, per si de cas li entrava fam i avant...

Ja està en el carrer. Paolo decideix anar cap l’esquerra. El cercle del compàs segueix el carrer durant un bon tros, després el travessa , en un punt on no hi ha pas de vianants. Però Paolo no desisteix del seu projecte. Ell també, com el cercle, creua el carrer i es troba enfront d’un edifici. Des d’allí el carrer continua recte. Però el cercle segueix pel seu compte, abandonant el carrer. Sembla que passa precisament per eixe grup de cases i ix de l’altre costat, a una placeta. Paolo, després de fer una ullada al plànol, entra en l’edifici. No hi ha ningú. Avant. Hi ha un pati. Es pot travessar. I ara? Ara hi ha unes escales, però Paolo no sap si pujar: Si pujara a l’últim pis, no podria eixir a la teulada i després botar d’una teulada a l’altra... Fer-ho amb una marca de llapis és molt senzill, però fer-ho amb els peus, sense ales, és molt distint.

Per sort en el replanell de l’escala hi ha una finestreta. Un poc alt, és veritat, i no molt ampla. Paolo examina els seu plànol: no té més dubtes, el cercle passa per allí i aleshores no té altra solució que enfilar-se.

Quan s’ajoca per llançar-se cap amunt , el sorprén una veu masculina al seu darrere que fa que es quede immobilitzat contra la paret, com una aranya espantada.

- Eh, xiquet, on vas? Quina idea se t’ha posat en el cap? Baixa enseguideta.

- Em diu a mi?

- Sí, però, digues-me, no seràs un lladre... No, no m’ho sembla que tingues pinta, aleshores? Tal vegada estàs fent gimnàstica?

- La veritat, senyor... només volia passar a l’altre pati.

- Només has d’eixir, pegar-li la volta a la casa i entrar en el següent edifici.

- No, no hi puc...

- Ja ho entenc: has fet alguna trastada i tens por que t’enxampen.

- No, li assegure que no he fet res malament...

Paolo observà atentament el senyor que l’havia detés amb el peu amb la finestreta. Després de tot semblava una persona amable. Portava un bastó, però no l’emprava per amenaçar. Es recolzava amb ell somrient. Paolo decideix fiar-se d’ell i li confia el seu projecte...

- Fer la volta a la ciutat –repetí el senyor- seguint un cercle que has dibuixat amb un compàs? Això és el que vos fer?

- Sí, senyor.

- Fill meu, però això no és possible. Què faràs si et trobes enfront d’una paret sense finestres?.

- La botaré.

- I si és massa alta?

- Faré un forat en terra i la creuaré per baix.

- I quan arribes a la riba del riu? Mira, en el teu plànol el cercle passa pel riu, justament per la part més ampla  que és la que no té ponts.

- Però sé nadar.

- ja veig, ja veig. No eres una persona que s’acovardeix fàcilment, veritat?

- No.

- Se t’ha posat en el cap un projecte tan precís com el cercle d’un compàs... Què vols que et diga? Intenta-ho!

- Aleshores, em deixes passar per la finestreta?

- Faré més, t’ajudaré. Et faig una escaleta amb les mans. Posa el peu ací dalt, ànim... Posa atenció a caure dret...

- Moltes gràcies, senyor! I, fins prompte!

I Paolo continua, tot recte. Bo, no exactament recte: havia de caminar en cercle, sense eixir-se’n ni un centímetre de la línia que havia dibuixat en el plànol. Ara es troba als peus d’un monument eqüestre. Un cavall de bronze xafant el seu pedestal de marbre. Un heroi que Paolo no coneix, subjecta les regnes amb la mà esquerra mentre amb la dreta assenyala un punt llunyà. Sembla la continuació del cercle de Paolo. Què fer? Passar entre les potes del cavall? Enfilar-se pel cap de l’heroi? O simplement fer-li la volta al monument...

ACTIVITATS

Llig amb atenció el conte anterior i realitza les següents activitats. Les activitats les has de realitzar en la llibreta com ho fem habitualment a classe: Copiar l’enunciat en negre i contestar en blau. No les has d’enviar al professor.

1.       Resumix el conte amb les teus paraules. Fes-ho amb un mínim de 80 mots (paraules).

2.       Com has pogut comprovar el final del conte ha quedat obert. Escriu-ne tu un (60 paraules).

3.       El quart paràgraf comença amb Ja està en el carrer. Torna’l a llegir i para atenció al temps verbal en què estan conjugades quasi totes les oracions. Quin és?

4.       Seguint en el mateix paràgraf, extrau tots els verbs que estiguen en el temps que has contestat i classifica’ls segons la seua conjugació:

a.       1ª conjugació:

b.       2ª conjugació:

c.       3ª conjugació:

5.       Explica amb les teues paraules el significat de l’oració: - Ja ho entenc: has fet alguna trastada i tens por que t’enxampen.

6.       Al llarg de la història apareix el següent lèxic: pati, escales, pis, teulada, replanell, finestreta. Aquestes paraules fan referència a parts d’un edifici. Defineix-les amb les teues paraules i escriu una oració amb cadascuna.

7.       Recorda que les paraules monosíl·labes no porten accent gràfic. Però si et fixes en el text en trobaràs algunes que sí que el porten. Quines paraules són? Com s’anomenen aquest tipus  d’accent?

8.       En valencià només porten accent 15 monosíl·labs. Escriu els que no apareixen en el conte.

9.       Conjuga el PRESENT D’INDICATIU dels verbs DECIDIR, SEGUIR i DESISTIR. Fixa’t que són de la tercera conjugació i incoatius.

10.   Què et sembla acabar la classe amb aquest curtmetratge? REINVENTA’T 

Sessió 2

Et proposem visionar Hércules, el músical. Si tens temps i ganes pots escriure alguna cosa sobre el que has vist (resum, descripció d’algun personatge, opinió personal...) i enviar-ho al teu professor.

https://www.teatro-olympia.com/blog/8-obras-de-teatro-infantil-para-ver-online