Sessions 1 i 2: del 27 al 30 d'abril

6. EL FLAUTISTA I ELS AUTOMÒBILS (Gianni Rodari, Contes per a jugar)

Hi havia una vegada un flautista màgic. És una vella història, tots la coneixen. Parla d’una ciutat envaïda per ratolins i d’un jovenet que, amb la seua flauta encantada, portà a tots els ratolins a què s’ofegaren en el riu. Com l’alcalde no volgué pagar-li, tornà a fer sonar la flauta i s’emportà a tots els xiquets i totes les xiquetes de la ciutat.

Aquesta història també tracta d’un flautista: igual és el mateix o igual no ho és.

Esta vegada ocorre en una ciutat envaïda pels automòbils. Ocupaven els carrers, les voreres, les places, les porteries. Els automòbil estaven per tot arreu: xicotets com caixetes, llargs com barcos, amb remolc, amb caravana. Hi havia automòbils, camions, furgonetes. Hi havia tants que els costava molta feina fer desplaçaments, es colpejaven, es feien malbé els parafangs, es trencaven els para-xocs, s’arrancaven els motors. I n’arribaren a ser tants que els quedava lloc per a moure’s i es quedaren quiets. Per això la gent va haver de començar a anar caminant. Però no resultava fàcil, amb els cotxes que ocupaven tot l’espai disponible. Calia fer-los la volta, passar-los per dalt, passar-los per sota.  I des què es feia de dia fins que es feia de nit s’escoltava: - Ai!  Era un vianant que s’havia pegat un colp contra un capó . –Ui!, -Ui! Ara es tractava de dos vianants que s’havien topat mentre s’arrossegaven per sota d’un camió. Com és lògic, la gent estava completament enfurida.

- Ja n’hi ha prou!

- Cal que fem alguna cosa!

- Per què l’alcalde no pensa en alguna solució?

L’alcalde quan escoltava aquells comentaris i protestes rondinava: - Pensar, pense. Ho pense durant tot el dia. Li pegue voltes a la perola fins i tot el dia de Nadal. El que passa és que no se m’ocorre res. No sé què he de fer, què dir, ni en quin lloc amagar-me. I el meu cap no és diferent als dels altres.

Un dia es presentà en l’alcaldia un estrany jovenet. Portava una jaqueta de pell de borrego, avarques en els peus, una gorra en forma de con amb una enorme cinta. Bo, que semblava un gaiter. Però un gaiter sense gaita. Quan demanà ser rebut per l’alcalde, la policia li va dir:

- Deixa’l tranquil, no té ganes d’escoltar serenates.

- Però no tinc la gaita.

- Pitjor encara. Si ni tan sols té una gaita, per què l’ha de rebre el senyor alcalde?

- Diga-li  que sé com pot alliberar la ciutat dels automòbils.

- Com? Com? Escolte, marxe, que ací no s’accepten certes bromes.

- Anuncie’m a l’alcalde, li assegure que no se n’arrepentirà.

Tant va insistir que l’agent de policia el va haver d’acompanyar davant de l’alcalde.

- Bon dia, senyor alcalde.

- Sí, resulta fàcil dir bon dia. Per a mi només serà un bon dia quan...

- La ciutat quede lliure d’automòbils? Jo sé la manera de fer-ho.

- Tu? I qui t’ha ensenyat? Una cabra?

- No importa qui haja sigut el meu mestre. No perd res per deixar-me que ho intente. I si em promet una cosa àbans de demà li desapareixeran tots els maldecaps.

- A veure, què els que he de prometer-te?

- Que a partir de demà els xiquets i les xiquetes podran jugar en la plaça major, i que disposaran de cavallets, engronsadores, tobogans, pilotes i catxerulos.

- En la plaça major?

- En la plaça major.

- I no vols res més?

- Res més.

- Aleshores, et done la meua paraula! Quan comences?

- Immediatament, senyor alcalde.

- Vinga, no perdem un minut..

L’estrany jove no va perdre ni tan sols un segon. Es va posar la mà a la butxaca i va traure una xicoteta flauta, tallada d’una branca de morera. I allí, en el mateix despatx de l’alcalde, començà a tocar una estranya melodia. Va eixir tocant fora de l’alcaldia, creuà la plaça, es va dirigir al riu..

I en un tres i no res...

- Mireu! Què fa aquell cotxe? S’ha posat en marxa sol!

- I aquell també!

- Ie! Si aquell és el meu! Qui m’està robant el cotxe? Al lladre! Al lladre!

- Però no veu que no n’hi ha cap lladre? Tots els automòbils s’ha posat en marxa...

- Agafen velocitat... Corren...

- On aniran?

- El meu cotxe! Para, para! Vull el meu cotxe!

Els cotxes corrien des de tots els punts de la ciutat, amb un inaudit estrèpit de motors, tubs d’escapament, clàxons, sirenes... Corrien, corrien sols.

Però si es prestava atenció, s’havia escoltat sota un estrèpit, encara més fort, més clar a l’oïda: el so de la flauta, la seua estranya melodia...

ACTIVITATS

Llig amb atenció el conte anterior i realitza les següents activitats. Les activitats les has de realitzar en la llibreta com ho fem habitualment a classe: Copiar l’enunciat en negre i contestar en blau.

1.       Resumix el conte amb les teus paraules. Fes-ho amb un mínim de 80 mots (paraules).

2.       Com has pogut comprovar, en esta història la seua estructura està incompleta perquè falta el desenllaç . Escriu-ne tu un (60 paraules).

3.       Les altres dues parts de l’estructura de la narració són: Introducció i nus. Digues on comencen i acaben cadascuna d’elles.

4.       Al llarg del conte apareix molt de lèxic referent a l’automòbil. Ajuda’t d’aquest enllaç:  per conéixer tots els significats i, després, escriu deu oracions amb deu paraules d’eixe lèxic. Recorda que totes les oracions tenen un verb, un subjecte (qui fa l’acció del verb) i un predicat (on el verb és el nucli i s’expressa el que fa el subjecte)

5.       Quan el flautista es presenta en l’alcaldia, l’autor fa una breu descripció d’ell però de l’alcalde no en fa cap. Com t’imagines que és? Descriu-lo amb unes quaranta paraules (recorda que per a fer descripcions s’usen molt els verbs copulatius: ser, estar, semblar i paréixer).

6.       Saps que signifiquen estos mots que apareixen en el conte: cavallets, engronsadores, tobogans, pilotes i catxerulos. Busca el seu significat i definix-los amb un xicotet dibuix.

7.       Segons on està la síl·laba tònica d’una paraula les classifiquem en agudes, planes i esdrúixoles. Explica com és cada una d’estes paraules i escriu cinc exemples de cadascuna.

8.       Recordes les regles de l’accentuació en valencià? Escriu-les

9.       En el primer paràgraf trobaràs sis paraules subratllades. Explica per quin motiu porten accent gràfic o per quin motiu no el porten.

10.   Com a desena activitat et proposem veure el Musical: L’aneguet lleig. L’activitat servirà de segona sessió de la setmana. Si en vore’l, et ve de gust, pots escriure una breu nota sobre l’obra: un resum, una opinió, la descripció d’algun personatge, una recomanació.... i l’envies per correu electrònic al teu professor (aquesta activitat és voluntària)