Sessió 3: CORRECCIONS del 30/03 al 3 d'abril

Sessió 3  CORRECCIONS (setmana del 29/03  al 3 d’abril)

Recorda que corregim en roig. Si algun exercici el tens molt malament seria convenient que el tornares a fer.
Si tens possibilitat d’escriure en un ordinador et recomanem que les activitats de redactar les escrigues en un processador de text i que li passes el corrector.
SOLUCIONARI: aquells pobres fantasmes

Corregix les activitats (recorda que ho fem amb el bolígraf roig) i fes les que se proposen.
Tot  el que has de corregir i fer està escrit amb negreta
1.       Resumix el conte amb les teus paraules. Fes-ho amb un mínim de 80 mots (paraules).

Resposta oberta
2.       Com has pogut comprovar el final del conte ha quedat obert. Escriu-ne tu un (60 paraules).

Resposta oberta
Amb el resum  i el final que has fet conta-li la història a algú de la família.
3.       En quin planeta viuen els fantasmes? Quin nom reben els habitants d’eixe planeta? La paraula que designa el lloc d’origen d’una persona s’anomena gentilici. Escriu el gentilici dels següents llocs (busca en un diccionari si tens dubtes):
València: valencià
Alacant: alacantí
Castelló: castellonenc
Europa: europeu
Àsia: asiàtic
Àfrica: africà
Amèrica: americà
França:francés
Andorra: andorrà
Madrid:
madrileny
Burgos: burgalés
Colòmbia: colombià
Argentina: argentí
Marroc:marroquí
Xina: xinés

Bolívia bolivià:
Índia: indi
Japó: japonés
Albacete: albaceteny
Conca: conqués

Escriu els gentilicis anteriors en femení.

4.       Recorda que els gentilicis, al ser adjectius, tenen flexió de gènere i nombre, és a dir, poden ser masculins, femenins, singular i plurals. Escriu 10 oracions utilitzant gentilicis diferents als de l’activitat anterior. Fes com en l’exemple:
Els cotxes alemanys són molt ràpids.
Resposta oberta

5.       Al llarg del text trobaràs 10 verbs subratllats. Fes com en l’exemple:
Fan:  Del verb  fer de la 2ª conjugació. Present d’indicatiu. 3ª persona del plural.
Prenen: Del verb prendre de la 2ª conjugació. Present d’indicatiu. 3ª persona del singular.
Cridava: Del verb cridar de la 1ª conjugació. Imperfet d’indicatiu. 3ª persona del singular.
Posa: del verb posar de la 1ª conjugació. Present d’indicatiu. 3ª persona del singular.
Ha dit: del verb dir de la 3ª conjugació. Perfet d’indicatiu. 3ª persona del singular.
Va deixar: del verb deixar de la 1ª conjugació. Passat Perifràstic. 3ª persona del singular.
Proposà: del verb proposar de la 1ª conjugació. Passat Simple. 3ª persona del singular.
Podrem: del verb poder de la 2ª conjugació. Futur. 1ª persona del plural.
Conec: del verb conéixer de la 2ª conjugació. Present d’indicatiu. 1ª persona del singular.
Equivocarem: del verb equivocar de la 1ª conjugació. 1ª persona del plural.
Has encertat tots els temps verbals? En quins has fallat? Conjuga de forma completa aquells amb els quals no has encertat el temps. Com en el següent exemple:
Fer: faig, fas, fa, fem, feu, fan

6.       El present d’indicatiu d’alguns verbs es conjuga d’una manera un poc irregular. Conjuga el Present d’Indicatiu del verbs que es proposen en la graella i comprova, igual que fem a classe, si els tens bé en el DICCIONARI NORMATIU VALENCIÀ:
CONÉIXER
ENTENDRE
BEURE
VEURE
VENDRE
Conec
Entenc
Bec
Veig
Venc
Coneixes
Entens
Beus
Veus
Vens
Coneix
Entén
beu
Veu
Ven
Coneixem
Entenem
bevem
Veiem
Venem
Coneixeu
Enteneu
Beveu
Veieu
Veneu
coneixen
entenen
beuen
veuen
venen

7.       En la història un personatge diu: “Naturalment: la minoria ha de seguir  la majoria”. A què es refereixen? Estàs d’acord amb eixa afirmació? Explica-ho amb cinc oracions.
Resposta oberta
8.       El narrador per a contar-nos la història fa servir en diferents ocasions determinants numerals. Recorda la regla de D-U-C (el guionet el posem entre: Desena i Unitat o Unitat i Centena). També cal recorcar que la conjunció i només l’usem en la desena del 21 al 29 (vint-i-tres). Escriu els següents cardinals: 1 , 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 25, 30, 31, 40, 43, 50, 54, 60, 65, 70, 76, 80, 87, 90, 98, 100, 345, 456, 578.
U, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, huit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, désset, dihuit, dènou, vint, vint-i-cinc, trenta, trenta-u, quaranta, quaranta-tres, cinquanta, cinquanta-quatre, seixanta, seixanta-cinc, setanta, setanta-sis, huitanta, huitanta-set, noranta, noranta-huit, cent, tres-cents quaranta-cinc, quatre-cents cinquanta-sis, cinc-cents setanta-huit.
9.       Explica com formem els femenins numerals ordinals. Posa algun exemple.
El femení dels ordinals els formem afegint –na a la forma masculina que formem amb –é. Excepte 1r primer 1ª primera; 2n segon 2ª segona; 3r tercer 3ª tercer 3ª tercera, 4t quart 4ª quarta.
Alguns exemples: cinqué cinquena (5é 5a) onzé  onzena (11é 11a) trenta-tresé trenta-tresena (33é-33ª)...
ELS GOS QUE NO SABIA LLADRAR: SOLUCIONARI
Corregix les activitats (recorda que ho fem amb el bolígraf roig) i fes les que se proposen.
Tot el que has de corregir i fer està escrit amb negreta
1.       Resumix el conte amb les teus paraules. Fes-ho amb un mínim de 80 mots (paraules).

Resposta oberta
2.       Com has pogut comprovar el final del conte ha quedat obert. Escriu-ne tu un (60 paraules).

Resposta oberta
Amb el resum  i el final que has fet conta-li la història a algú de la família.
3.       En aquesta història aparéixen onomatopeies, però recordes que era una onomatopeia? Escriu la definició i ajudant-te de l’enllaç de la història del tamboriner (la primera), allarga el conte amb dos onomatopeies d’animals. Una onomatopeia és una paraula que imita o recrea el so de la cosa o l’acció a què fa referència.
La resta de l’activitat és oberta i has d’haver contat com altres dos animals, a més d’ensenyar-lo a lladrar, l’ensenyen a imitar el seu propi so.
4.       Durant la història el gall, per ensenyar a lladrar al gos, utilitza les següents expressions: fes com jo, escolta bé, fixa’t en el meu bec, mira’m, procura. En quin temps verbal estan totes elles? Quan utilitzem eixe temps verbal? Els verbs estan en imperatiu. L’imperatiu l’usem per a donar ordres i instruccions.
5.       Totes les formes verbals esmentades en l’activitat anterior estan en segona persona del singular. Escriu-les en la segona del plural.
tu
vosaltres
Fes com jo
Feu com jo
Escolta bé
Escolteu bé
Fixa’t en el meu bec
Fixeu-vos en el meu bec
Mira’m
Mireu-me
procura
procureu

Conjuga els següents verbs en imperatiu (fes-ho només en les segones persones): cantar, anar, sentir, riure, prendre, somiar, retallar, sopar, dinar, desdejunar (fes ús del diccionari normatiu valencià si tens dubtes)
6.       Escriu, amb un mínim cinc oracions, amb el verb en imperatiu les indicacions que li donaries a  un amic o una amiga, per a preparar un entrepà de pernil i formatge. Ho has de fer ordenadament i que quede molt bo.
Obri el pa per la meitat.
Posa’l uns 30 segons en la torradora.
Refrega una tomata madura en les dues parts
Posa una mica d’oli d’oliva.
Introduix una tallada de pernil i altra de formatge
(tu pots haver-ne fet altres i segur que el teu entrepà està boníssim)
7.       Recordes qui era el narrador en una història? Explica quin tipus de narrador conta esta història del gos justificant la resposta. Un narrador és qui conta la història en una narració. En aquesta història trobem un narrador omniscient perquè ho fa en tercera persona, no forma part de la història però ho sap tot d’ella.
8.       Imagina que el mateix gos és el narrador de la història. Com s’anomenaria el narrador? Torna a escriure el següent fragment amb un narrador protagonista.
S’anomenaria NARRADOR PROTAGONISTA
El gosset tornà a intentar-ho una vegada, dues, tres. Ho intentava tots els dies. Practicava d’amagades, des de bon matí fins la fosca nit. Algunes vegades, per fer-ho amb més llibertat, se n’anava al bosc. Un matí, precisament quan estava en el bosc, aconseguí llançar un quiquiriquic tan autèntic, tan bonic i tan fort que la rabosa l’escoltà i
Ho torní a intentar una vegada, dues, tres. Ho intentava tots els dies. Ho practicava d’amagades de bon matí fins la fosca nit. Algunes vegades, per fer-ho amb més llibertat, me n’anava al bosc. Un matí, precisament quan estava en el bosc, vaig aconseguir un quiquiriquic tan autèntic, tan bonic i tan fort que la rabosa l’escoltà i
9.       Indica en quin temps verbal estan les formes subratllades en l’activitat anterior. Quines d’elles tenen el mateix significat que el passat perifràstic? Escriu-les en passat perifràstic.
Passat Simple: tornà, aconseguí, escoltà
Imperfet d’Indicatiu: intentava, practicava, anava, estava,

Les formes de Passat Simple tenen el mateix significat que les del Passat Perifràstic: tornà,va tornar;  aconseguí, va aconseguir; escoltà, va escoltar.

Fes l’exrcici on-line d’aquest enllaç


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sessió 3: del 23 al 27 de març

Sessió 1i 2: del 25 al 31 de maig

TEMA 5 segon ESO