Sessió 2: Setmana del 23 al 27 de març

2. PINOTXO L’ASTUT

Hi havia una vegada Pinotxo. Però no el del llibre de Pinotxo, altre. També era de fusta, però no era el mateix. No l’havia fet Gepeto, s’havia fet ell sol.

També ell deia mentides, com el famós nitot, i cada vegada que les deia se li feia el nas més llarg de manera molt visible, però era altre Pinotxo: tant se li allargava el nas que, a més d’espantar-se, plorar, demanar ajuda a la Fada, etc, agafava un ganivet, o serra, i es tallava un bon tros de nas. Era de fusta, no? Així que no podia sentir dolor.

I com deia moltes mentides i a totes hores, en poc temps es va trobar la casa plena de trossos de fusta.

-          Que bé –digué- , amb tota esta fusta vella em faré els mobles, me’ls faig i estalvie les despeses del fuster.

Com que era molt hàbil es posà a treballar i es feu el llit, la taula, els armaris, les cadires, els prestatges per als llibres, un banc. Quan estava fent un suport per posar la televisió es va quedar sense fusta.

-          Ja sé –digué-, he de tir una mentida-

Va eixir al carrer i buscà la primera persona que passara. Era un home que venia al trot per la vorera, un homenet de camp, d’eixos que sempre arriben tard a agafar el tren.

-          Bon dia. Sap que té vosté molta sort?

-          Jo? Per què?

-          Encara no s’ assabentat?!  Ha guanyat cent milions en la loteria, ho ha dit la ràdio fa cinc minuts.

-          No és possible!

-          Com que no és possible...! Perdone, vosté s’anomena...?

-          ...Robert Bislunghi.

-          Ho veu? La ràdio ha dit el seu nom, Robert Bislunghi. I en què treballa?

-          Venc embotits, quaderns i bombetes en Sant Jordi de Dalt.

-          Aleshores no hi ha cap dubte: és vosté el guanyador. Cent milions. El felicite molt sincerament....

El senyor Bislungi no sabia si creure-s’ho o no, però estava molt emocionat i va haver d’entrar a un bar a beure un got d’aigua. Només després d’haver begut se’n recordà que mai havia comprat loteria i, per tant, hi havia una greu equivocació. Però Pinotxo ja havia tornat a casa content i la mentida li havia allargat el nas en la mesura justa per fer l’última pota del moble. Serrà, clavà, passà paper de vidre i el va pintar. Un suport de televisió com el que havia fet, de comprar-lo, ben bé li haguera costat cinquanta-cinc euros. Havia fet un bon estalvi.

En acabar de deixar ben neta i ordenada la casa va decidir dedicar-se al comerç.

-          Vendré fusta i em faré ric.

I, efectivament, era tan ràpid per a dir mentides que en poc temps era amo d’un gran magatzem amb cent obrers treballant i dotze comptables fent els comptes. Es va comprar quatre automòbils i dues autopistes. Les autopistes no li servien per passejar sinó per transportar la fusta. L’enviava inclús a l’estranger, a França i a Burlàndia.

I mentida va i mentida ve, el nas no es cansava de créixer. Pinotxo cada vegada es feia més ric. El seu magatzem ja tenia més de tres mil cinc-cents setanta-dos obrers i quatre-cents vint-i-tres comptables fent els comptes.

Però a força de dir mentides se li esgotava la fantasia. Per trobar-ne una nova havia d’anar-se’n a escoltar les dels altres i copiar-les: les dels grans i les dels menuts. Però no eren mentides amb molta classe i només li feien créixer el nas uns quants centímetres cada vegada.

Aleshores Pinotxo es va decidir a contractar un suggeridor per una nòmina acceptable. Este passava huit hores al dia en la seua oficina pensant mentides i escrivint-les en fulls que després lliurava al seu cap:

-          Diga que vosté ha construït la cúpula de Sant Pere.

-          Diga que la ciutat de Forlimpopoli té rodes i pot passejar-se pel camp.

-          Diga que ha anat al Pol Nord, ha fet un forat i ha eixit pel Pol Sud.

El suggeridor guanyava prou diners, però per la nit, de tantes mentides que havia creat, li feia mal el cap.

-          Diga que el president de França és el seu oncle.

-          Que els elefants no dormen ni drets ni tombats, sinó que ho fan recolzant-se sobre la trompa.

-          Que el riu Túria està cansat de desembocar en la Mediterrània i ara vol fer-ho en l’Oceà Atlàntic.

Pinotxo, ara que era ric i súper ric, ja no es serrava ell el nas: ara li ho feien els obrers especialitzats, amb guants blancs i amb una serra d’or. El patró pagava dues nòmines a estos obrers: una pel seu treball i altra per a què no digueren res. Algunes vegades, quan la jornada havia sigut especialment fructífera, també els convidava a un got d’aigua mineral.

ACTIVITATS

Llig amb atenció el conte anterior i realitza les següents activitats. Les activitats les has de realitzar en la llibreta com ho fem habitualment a classe: Copiar l’enunciat en negre i contestar en blau.

1.       Resumix el conte amb les teus paraules. Fes-ho amb un mínim de 80 mots (paraules).

2.       Com has pogut comprovar el final del conte ha quedat obert. Escriu-ne tu un (60 paraules).

3.       En el conte pots trobar cinc paraules subratllades. Totes elles acompanyen a un substantiu i indiquen una qualitat del mateix. Quina és la categoria gramatical a la que pertanyen estes paraules subratllades?

4.       Flexiona en gènere i nombre les paraules subratllades:

Masculí singular	Femení singular	Masculí plural	Femení plural
	Vella
	Justa
	acceptable
		Especialitzats
		blancs

5.       Fes una llista de 10 substantius i escriu-los a cadascun 3 adjectius.

6.       La majoria dels verbs del conte estan en IMPERFET D’INDICATIU i et proposem que tornes a escriure els dos primers paràgrafs fent ús del temps PRESENT D’INDICATIU. Hi haurà alguns verbs que no podràs posar-los en este temps i hauràs de fer ús del que millor s’adapte a la història. La cosa començaria així: Hi ha un ninot de nom Pinotxo. Però no el del llibre de Pinotxo, altre. També...

7.       Repassa en la teua llibreta la conjugació del PRESENT D’INDICATIU dels verbs de la tercera conjugació. Fixa’t en les dues formes de fer-ho segons els verbs ho facen de forma pura o incoativa. Conjuga el verb BULLIR (pur) i el verb ASSENTIR (incoatius

8.       En el text trobem la paraula fusta i la paraula fuster. Quin significat tenen?

9.       Per formar el nom de les professions unim sufixos al nom o verb d’on deriven. D’aquesta manera de fusta fem fuster o fustera. Escriu el nom de les professions amb els sufixos que et proposem en la graella:

-er / -era	Fuster- fustera
-ista	dentista
-dor / -dora	Pescador- pescadora
-ant /-ent	vigilant	aprenent

10.   Per acabar la classe et proposem esta cançó de El Diluvi, I tu, sols tu Espere’m que t’agrade.