sessió 1 (setmana del 23 al 27 de març)

1.       EL TAMBORINER MÀGIC (Gianni Rodari, Contes per a jugar)

Hi havia una vegada un tamboriner que tornava de la guerra. Era pobre, només tenia el tambor, però malgrat tot estava content perquè tornava a casa després de tants anys fora. Se l’escoltava tocar des de lluny:  tampatantam, tampatantam...

Caminant i caminant es va trobar amb una velleta.

-        -  Bon soldat, no em donaries una monedeta?

-       -   Senyora, si en tinguera, li’n donaria dues, fins i tot una dotzena. Però no en tinc.

-      -   N’estàs segur?

-      -   M’he regirat les butxaques durant tot el matí i no n’he trobada cap.

-       -   Mira’t altra vegada, mira’t bé.

-        -  En les butxaques? Miraré per donar-li gust. Però n’estic ben segur que... Vaja! Què és açò?

-        -  Una moneda. Has vist com en tenies?

-     -     Li jure que no ho sabia. Quina meravella! Tinga, li la done de mot bona gana perquè la deu necessitar més que jo.

-        -  Gràcies soldat –va dir l’anciana-, i jo et donaré una cosa a canvi.

-         - De veritat? Però no vull res.

-          -Sí, vull donar-te un xicotet encanteri. Serà este: sempre que redoble el teu tambor tots hauran de ballar.

-        -  Gràcies, senyora. És un encanteri verdaderament meravellós.

-        -  Espera, no he acabat: tots i totes ballaran i no podran deixar de fer-ho fins que no pares de tocar.

-          -Magnífic! Encara no sé que faré amb ell però em sembla que em serà molt útil.

-       -   Et serà utilíssim.

-          -Adéu, soldat!

-         -Adéu, senyora!

I el soldat va reprendre el camí per regressar a casa. Caminant i caminat... De sobte li eixiren tres bandolers del bosc.

-         - La bossa o la vida!

-        -  Per l’amor de Déu! Agafeu tot el que vulgueu. Però ja us dic que la porte buida.

-         - Mans en l’aire o eres home mort!

-        -  El que vostés diguen, senyors bandolers.

-         - On portes els diners?

-        -  Si per mi fora els portaria, fins i tot, en el barret.

Els lladres miraren en el barret però no trobaren res.

-        -  Si per mi fora els portaria, fins i tot, en les orelles.

Els roders li miren les orelles però no troben res de res.

-         - Ja us dic que els tindria inclús en la punta del nas, si en tinguera.

El bandits li’l miren, busquen, furguen. Com era d’esperar no hi troben res, ni tan sols un xicotet cèntim.

-          - Eres un miserable –digué el cap dels bandolers-. Paciència. Ens emportarem el tambor per a tocar una miqueta.

-         -  Agafeu-lo –va sospirar el soldat-; em sap greu separar-me d’ell perquè m’ha fet molta companyia durant molts anys. Però si realment el voleu...

-          - El volem.

-       -    Em deixaríeu tocar un poquet abans de què se l’endugueu? D’esta manera us mostre com es fa, eh?

-        -   Doncs clar, toca un poc.

-        -   Això, això –digué el tamboriner-, jo el toque (tampatantam, tampatantam...), i vosaltres balleu!

I hi havia de veure’ls ballar a eixos tres desgraciats. Semblaven tres osos de fira. En un principi es divertien i no paraven de riure’s i fer bromes.

-        -   Vinga, toca més fort!

-       -    Ara la polca!

-       -   Ara toca una masurca!

Però a mesura que passava el temps començaren a bufar. Intentaven parar-se i no ho aconseguien. Estaven cansats, sufocats, els feien mal els peus i el cap, però l’encanteri del tambor els obligava a ballar, ballar, ballar...

-       -    Socors!

-        -   Balleu!

-          - Pietat!

-          - Balleu!

-       -    Misericòrdia!

-       -    Balleu, balleu!

-       -    Prou, prou!

-        -   Puc quedar-me el tambor?

-         -  Queda-te’l... no em volem saber res de bruixeries...

-         -  Em deixareu en pau?

-       -    Farem tot el que vulgues, però deixa de tocar, per favor!

- Però el tamboriner, prudent, només no va parar quan els va veure caure al sol sense forces i sense alé.

-          - Així m’agrada, ara no hi podreu perseguir-me!

I sense badar un segon va marxar corrents d’aquell lloc. De tant en tant, per precaució, feia algun que altre colpet al tambor. I immediatament es posaven a ballar les llebres en els seus caus, els esquirols sobre les branques, els mussols en els nius...

I sense perdre un pas ni un segon, el bon soldat caminava i corria, per arribar a sa casa...

Com els enllaços de les activitats no funcionen us els adjunte ací.

DICCIONARI NORMATIU VALENCIÀ: http://www.avl.gva.es/lexicval/

ONOMATOPEIES: https://www.cdlpv.org/fitxes/onomatopeies/

PEL·LÍCULA: https://www.youtube.com/watch?v=oHEpkNwSAYs

ACTIVITATS

Llig amb atenció el conte anterior i realitza les següents activitats. Les activitats les has de realitzar en la llibreta com ho fem habitualment a classe: Copiar l’enunciat en negre i contestar en blau.

1.    1,    Resumix el conte amb les teus paraules. Fes-ho amb un mínim de 80 mots (paraules).

2.     2.   Com has pogut comprovar el final del conte ha quedat obert. Escriu-ne tu un (60 paraules).

3.      3. En el conte apareixen tres personatges, els bandolers, que volen robar el tamboriner. Al llarg de tota la història el narrador es refereix a ells de diferents maneres. Quines són? Quin nom reben les paraules que, malgrat ser diferents, tenen el mateix significat?

4.      4.  Escriu tres paraules sinònimes per a cada mot de la taula:

savi	gran	olor	aprovar	suspendre

5.      5. Una  onomatopeia,  segons els DNV, és la Paraula que imita o recrea el so de la cosa o l'acció a què fa referència. En la història en trobem una, quina és? A què fa referència?.

6.      6.  Busca en aquest enllaç  10 onomatopeies que t’agraden i escriu una oració amb cadascuna d’elles.

7.      7.  Escriu tots els verbs que apareixen en el primer paràgraf i digues a quin temps verbal pertanyen.

8.      8.  Conjuga els verbs de la graella en IMPERFET D’INDICATIU

RENTAR	ADMETRE	CÓRRER	EIXIR

9.    9.  Copia en una columna totes les paraules que apareguen al text que fan referència a parts del cos humà. Fes una columna al costat canviant-les de nombre.

Mans                     Mà

1 10.  Per acabar et deixem, en aquest enllaç, una pel·lícula muda curteta. Esperem que t’agrade. No cal que copies l’enunciat: només has de mirar-la!