TEMA 3 segon ESO
TEMA 3
És
el gènere al qual pertanyen totes les obres que tenen com a
finalitat representar una acció dalt d’un escenari. Per tant, el
text teatral, en principi, és creat per ser interpretat, i només de
manera secundària, per ser llegit. És per això que presenta unes
característiques ben diferenciades:
-
l’obra no és escrita per ser llegida, sinó per ser representada;
-
el receptor no és una sola persona, sinó un grup, el públic;
-
el canal no és el llibre, sinó l’espai escènic;
-
sovint no compta amb la caracterització directa dels personatges, sinó que es presenten a mesura que avança l’obra (caracterització indirecta)
-
hi apareixen signes lingüístics i no lingüístics (propis del llenguatge no verbal
-
les informacions que en una obra narrativa donaria el narrador, aquí queden recollides en les anomenades acotacions (en cursiva en el text)
-
no hi ha narrador; el punt de vista és mostrat pels personatges.
El
text teatral
Una
obra de teatre està formada per diversos tipus de text: el text
escènic, el text acotat i el text principal.
-
El text escènic va adreçat al director de l’obra i consisteix en la descripció sobre com cal desenvolupar l’espectacle. Inclou informació sobre el codi gestual o tonal que mai apareix publicada en el text principal. No totes les obres disposen de text escènic.
-
El text acotat és aquella part del text escrit que apareix entre parèntesis o en cursiva i que és una anotació explicativa al marge d’una obra teatral, per explicar la disposició, els gestos i la manera d’actuar dels personatges. Hi ha diversos tipus d’acotacions:
-
les acotacions d’acció són indicacions sobre allò que fa el personatge (seure, entrar, sortir…)
-
les acotacions de caracterització són indicacions sobre les característiques d’un personatge determinat: simpàtic, cruel…
-
les acotacions de to indiquen la manera com parla un personatge: cridant, rient, amb ràbia…
-
El text principal és el text que forma part de la representació. És tot allò que forma part de la parla dels actors: diàlegs, monòlegs…
L’estructura
El
text teatral acostuma a organitzar-se en actes:
cadascuna de les parts en què es divideix una obra teatral, separada
de les altres per un interval –marcat normalment per la baixada del
teló–. Tot i que el nombre d’actes pot variar, tradicionalment
les obres estan formades per tres actes, corresponents al
plantejament, el nus i el desenllaç.
Les
escenes
són
les seqüències de la trama que integren un acte, estan marcades per
l’acció, pel temps, per l’entrada i sortida dels personatges. El
nombre d’escenes en cada acte és divers, però no acostumen a ser
més de deu.
El
quadre
és
la subdivisió temàtica d’un acte, assenyalada per un canvi en el
decorat.
El
discurs teatral
El
diàleg
és
la forma més estesa del discurs teatral. Quan s’analitzen els
diàlegs, cal tenir present la situació dels interlocutors
(igualtat, inferioritat…), la forma d’actuar (dialècticament, si
es repliquen complementàriament, expositivament i
interrogativament), i la relació amb l’acció (si la matisa, la
posa en moviment…).
En
molts casos, el diàleg es trenca per la llarga intervenció d’un
dels personatges; en aquest cas podem parlar de monòleg:
discurs no adreçat directament a un interlocutor. És un diàleg
interioritzat en què un mateix és alhora l’emissor i el receptor.
L’apart
es dona quan un personatge fa participant o còmplice al públic de
la història, sense que se n’espere resposta.
L’espai
L’espai
escènicés
l’espai que percep el públic durant la representació. Varia
segons la concepció de l’obra.
L’escenografia
és
el conjunt d’elements que s’afegeixen a l’espai escènic per
reduir un determinat ambient o clima. Inclou els elements decoratius,
el mobiliari, la il·luminació i l’atrezzo,
que és el conjunt d’accessoris que complementen la caracterització
dels actors i d’objectes que es fan servir durant la representació.
l’escenari
és
la part del teatre on es col·loca el decorat i on es desenvolupa
majoritàriament l’acció dramàtica.
La
tramoia
és
el conjunt de mitjans mecànics emprats per fer les transformacions
escèniques, canvis de decoració, efectes especials… En el teatre
tradicional el teló,
s’apuja i s’abaixa marcant l’inici i l’acabament dels actes.
-
Llig el text anterior i contesta les preguntes:
-
Quines són les característiques del gènere teatral?
-
Què són les acotacions?
-
Explica quina és l'estructura d'una obra teatral.
-
Què s’entén en teatre per monòleg?
-
Què és un apart?
-
-
Per parelles heu d'escollir un conte popular i adaptar-lo com a text teatral. Heu de tenir en compte la teoria estudiada a l'hora d'escriure'l. Si és molt llarg podeu cenyir-vos només amb un fragment.
-
Visiona el teatre d'ombres els residus i fes una xicoteta ressenya. Series capaç de fer-ne un? Explica el que faries. (https://www.youtube.com/watch?v=g7Qwf5lh7MI )
-
Fes un resum de l'obra teatral Joan, el cendrós.
-
Les dues regles de l'ús de la dièresi són:
-
Indicar que cal pronunciar la U en els grups güe, güi, qüe, qüi: llengües, pingüí.
-
Trencar un diftong indicant que la I o la U formen part de la síl·laba següent: veïnat, produïa
Posa la dièresi als mots que la necessiten:-
Raul i Lluisa questionen les decisions del veinat.
-
La reunió dels veins ha resolt diverses questions.
-
Estava agrait perquè li havia traduit uns documentals.
-
T'agrairia que conduires més espai.
-
Mireia sembla una heroina de novel·la.
-
Hem deixat els paraigues a la cuina.
-
Cal traduir a diverses llengues els textos seguents.Pots practicar la dièresi en l'enllaç http://www.auladecatala.com/dieresi/
-
-
EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA. En grups de 2 o 3 escriviu un guió teatral sobre un aspecte quotidià i després escenefiqueu-lo. La seua duració serà d'uns 2-3 minuts.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada