TEMA 1 segon ESO

ELS GÈNERES DIALOGATS

1. Llig i Contesta les següents preguntes:

EL DIÀLEG (extret del blog http://clacat.blogspot.com/2018/03/el-dialeg.html)

El diàleg reprodueix el que diuen els personatges que intervenen en les narracions. Una narració dialogada és més àgil i de més fàcil lectura i, a més, permet al lector conèixer millor els personatges a partir del que diuen i de la manera com ho diuen.

En un text escrit, el diàleg pot aparèixer de dues maneres: 

Diàleg en estil directe: reprodueix literalment, és a dir, exactament, les paraules dels personatges que hi intervenen. 

1. De vegades, el narrador introdueix el que diuen els personatges abans que hi intervenguin, amb l’ús dels dos punts (: ) 

2. Escrivim un guió (―) abans de la intervenció de cada personatge i el tornem a escriure després si el narrador ens dóna alguna informació. 

3. La intervenció de cada personatge s’escriu en una línia a part. 

4.Es reprodueix el llenguatge propi d’un diàleg oral amb l’ús d’interrogacions, exclamacions, expressions inacabades, etc. 

5. Els verbs que es fan servir solen ser en present i en primera persona. 

Vaig anar cap al final del passadís, vaig despenjar l’intèrfon i vaig preguntar: ―Qui és? 

―Viu aquí en Gregori? ―va dir la veu. 

―Ets en Pau? 

―Sí. I tu, qui ets? 

―Au, puja ―vaig dir. 

Vaig sortir al replà de l’escala a esperar-lo (…) El vaig agafar molt fort i li vaig dir: 

―T`he de donar una bona notícia, Pau. 

―De debò? 

―La bona notícia és … que m’alegro molt de veure’t. 

(R. SANTIAGO I J. OLMO, Mai no tingueu catorze anys)

Diàleg en estil indirecte: no reprodueix literalment les paraules dels personatges, sinó que mitjançant un narrador s’explica el que diuen. 

1. Els verbs en estil indirecte solen ser en passat i en tercera persona. 

2. Les oracions normalment s’uneixen mitjançant verbs com va dir, va respondre seguits de la conjunció que. 

En Gregori va anar cap al final del passadís, va despenjar l’intèrfon i va preguntar qui era. Una veu va preguntar si vivia allà en Gregori. En Gregori va respondre si era en Pau. En Pau va respondre que sí i li va preguntar qui era ell. En Gregori va dir que pugés. 

En Gregori va sortir al replà de l’escala a esperar-lo. El va agafar molt fort i li va dir que li havia de donar una bona notícia. En Pau va preguntar si ho deia de debò. Aleshores, en Gregori va respondre que la bona noticia era que s’alegrava molt de veure’l.

Cal tenir present que el pas de l’estil directe a l’estil indirecte implica una sèrie de canvis en la forma del text:

Versió 1

Eren les quatre de la tarda. Just en aquell moment va arribar la Mercè i va preguntar: 

- Que hi ha algú a casa? 

Semblava que no hi havia ningú. De cop i volta va sentir la veu del seu marit: 

— Què fas aquí tan d'hora? 

— Tan d'hora? Però si són les cinc— va contestar. 

— Les cinc! Són les quatre, Maria!— va replicar el marit sorprès.

La Maria es va quedar pensant i va exclamar:

 — El nen m'ha tornat a avançar el rellotge! I he marxat una hora abans de la feina! 

Versió 2

Eren les quatre de la tarda. Just en aquell moment va arribar la Mercè i va preguntar si hi havia algú a casa. 

Semblava que no hi havia ningú. De cop i volta va sentir el seu marit que li demanava què feia a casa tan d'hora. Ella va contestar que no era tan d'hora, que eren les cinc. 

El marit, sorprès, li va replicar que no eren les cinc, sinó les quatre. 

La Maria es va quedar pensant i va dir exclamant que el nen li havia tornat a avançar el rellotge i que havia marxat una hora abans de la feina.

1. Què és diàleg?
2. Què és diàleg en estil directe?
3. Què és diàleg en estil indirecte?
4. Escriu un diàleg, en format whatssap, on dos amics/gues preparen una sorpresa a un familiar.
1. Llig i Contesta les preguntes que se formulen a continuació:

L’entrevista és un text periodístic que relata la conversa entre un periodista i una persona d’interès públic, normalment es tracta d’un diàleg extens i aprofundit; sovint s’acompanya d’un reportatge fotogràfic. Tot i que és un gènere, fonamentalment, de tipus oral, el mitjans escrits l’han adaptat i l’usen amb freqüència.

L’entrevista pertany al subgènere d’opinió.  En línies generals, podem establir que hi ha dos tipus d’entrevistes:

• Entrevista informativa i/o d’opinió, estan fonamentades en l’opinió de l’entrevistat sobre fets d’actualitat o sobre qüestions sobre les quals se li reconeix autoritat.

• Entrevista de personalitat, on l’interès rau en la persona entrevistada, en la seva  trajectòria vital o professional. Aquest tipus de text té un caire més personal i sovint demostra un reconeixement públic a la persona.

Estructura de l’entrevista

L’entrevista acostuma a tenir l’estructura següent:

• Introducció: la persona entrevista és presentada. S’incideix en els aspectes relacionats amb el motiu de l’entrevista (referències personals, professionals, llibres publicats, premis guanyats…)

• Cos o qüestionari: se segueix una estructura dialogada, on el periodista controla el desenvolupament del discurs, assigna torns i introdueix els temes. Sovint, el qüestionari es complementa amb la narració de la trobada, la descripció del personatge o de l’espai on es troba o la relació d’impressions que la persona entrevistadora té en el moment de realitzar l’entrevista. Quan es tracta de mitjans escrits, l’entrevista no es transcriu literalment.

• Cloenda: consisteix en un breu comentari, pot tractar-se d’un relat de les impressions que la persona entrevistada ha causat en el periodista o del comiat. Algunes entrevistes acaben, però, amb la resposta a un pregunta formulada per tal d’arribar a alguna conclusió.

Tota entrevista va encapçalada per un títol, aquest, pot tenir relació amb el contingut del text o de la persona entrevistada o pot ser la reproducció d’un fragment del text. Així també és habitual que en una entrevista hi hjai els destacats, frases que, per la seva rellevància, es volen remarcar.

(extret de https://blocs.xtec.cat/elteuespai/els-mitjans-de-comunicacio/lentrevista-3/ )

1. Què és una entrevista?
2. Qui intervenix en una entrevista?
3. Escriu i explica les diferents parts que té una entrevista.

3. Escriu les 10 preguntes que li faries en una entrevista a la teua/al teu esportista favorit.
4. Tria un dels famosos següents i escriu una entradeta per a una entrevista:
   1. Justin Bieber
   2. Mario Casas
   3. Carolina Marin
   4. Laura Gallego
5. Prepara amb parella una entrevista completa a un dels teus professors o professores (excepte les respostes).
6. Una entrevista impossible és aquella que es fa a personatges històrics ja desapareguts o a personatges de ficció. Aquestes entrevistes tenen una gran càrrega d’investigació pel fet que les respostes no es poden inventar i, per tant, seran el resultat d’una exhaustiva recerca.

En parelles heu de buscar un personatge històric o de ficció i preparar una entrevista impossible

Aquesta activitat es farà per escrit i, posteriorment, serà utilitzada com ACTIVITAT D’EXPRESSIÓ ORAL.

7. Escolta amb atenció l’entrevista que li fan al futbolista Paco Alcàcer o a la cantant Rosalia, i escriu les preguntes que creus que li formulen (https://www.youtube.com/watch?v=PMRlScMI3bI) (https://www.youtube.com/watch?v=yBonsXmGmWA)

TEORIA SOBRE L’ACCENT GRÀFIC

L’accent gràfic és un símbol ortogràfic que col·loquem damunt de la síl·laba tònica de les paraules que s’ajusten a les següents regles:

• AGUDES: Quan acaben en A, E, I, O, U, AS, ES, IS, OS, US, EN i IN.
• PLANES: Quan no acaben en A, E, I, O, U, AS, ES, IS, OS, US, EN i IN.
• ESDRÚIXOLES: Porten totes accent gràfic.

Hem de tindre en compte que en valencià les vocals presenten les següents peculiaritats:

• SEMPRE SÓN OBERTES: la vocal A i, per tant, en cas de dur accent gràfic serà obert: À
• SEMPRE SÓN TANCADES: la I i la U, per tant, el seu accent gràfic en cas de portar-ne serà tancat: Í, Ú.
• PODEN SER OBERTES I TANCADES: Si han de portar accent gràfic serà È, Ò si és una vocal oberta i É, Ó en el cas de les vocals tancades.

8. Els ACCENTS DIACRÍTICS són els únics que posem en mots monosíl·labs en paraules que volem diferenciar d'altres idèntiques (homògrafes) però que tenen un significat diferent. Fixa't en la fitxa dels 15 diacrítics i escriu una oració amb cadascuna de les paraules.

9. Classifica els mots següents en aguts, plans i esdrúixols. Subratlla la síl·laba tònica de cadascun d’ells i explica per quina raó porten o no porten titlla.

Abril, màquina, cama, Sílvia, espia, espià, bolígraf, genoll, tardor, farmàcia, pestanyes, hivern, cafè, novembre, càlida, primavera, camions, estiu, gener

10. Llig i completa:

La variació lingüística és el fenomen que dona compte dels usos diversos d'una llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa. És objecte d'estudi de la sociolingüística. Les varietats lingüístiques es contraposen a l'estàndard de la llengua.

Tipus

Hi ha diferents tipus de variació lingüística que es generen en funció dels factors esmentats. Al mateix temps, aquests factors es classifiquen en dos: els que depenen dels grups humans (temps, espai i grup social), factors que l'individu no pot escollir; i els que depenen de la situació comunicativa, i que un mateix individu pot experimentar una alternança entre diferents varietats. Així, existeixen els tipus de variació següents:^[

• Depenent del grup humà:
  • Variació històrica o diacrònica. Depèn del factor temps. Les varietats històriques són les diferents varietats que una mateixa llengua ha adoptat al llarg de la seva evolució natural. Per exemple, el català de l'època de Bernat Metge era diferent del de Jacint Verdaguer, i aquest alhora diferent del català del segle XX. L'estudia la gramàtica històrica. Les varietats generacionals també s'inclouen en aquest tipus de variació.
  • Variació dialectal o diatòpica. Depèn del factor espai. Malgrat que es considerin varietats d'una mateixa llengua, el parlar d'una zona pot presentar diferències amb el de la zona contigua, separades sovint per accidents geogràfics (rius, mars, muntanyes...). Per exemple, el català de Mallorca presenta alguns trets diferents que el català del baix Ebre, o del Rosselló. L'estudia la dialectologia.
  • Variació social o diastràtica. Depèn de l'estrat social. Es tracta de les varietats que usen les classes socials diferents, com si fossin dialectes parlats en una mateixa població per grups socials diferents. Malgrat que en la societat occidental del segle XXI no hi hagi una variació gaire marcada, podem observar aquest tipus de variació en societats en què les classes socials formen grups tancats amb poca relació entre si (com el sistema de castes de l'Índia), o en altres èpoques en què la classe alta i la baixa no es mesclaven.
• Depenent de la situació comunicativa:
  • Variació funcional o diafàsica. Depèn de la situació comunicativa. Es tracta dels diferents registres lingüístics, que es classifiquen en formals i informals. El parlant n'escull un o l'altre en funció del tema, la intenció, el canal (oral o escrit), els interlocutors i l'àmbit d'ús.

Factors que influeixen en l'elecció d'una determinada varietat

• Edat: els joves tendeixen a usar més els registres informals, tenen un argot propi i creen més neologismes.
• Procedència: cada zona té un dialecte propi.
• Professió: hi ha professions amb un lèxic propi especialitzat.
• Nivell d'estudis: a més estudis, més ús dels registres cultes o formals.
• Situació comunicativa: que marca si la parla ha de ser formal o col·loquial, és el factor que més influeix.
• Canal de comunicació: l'escrit acostuma a demanar més formalitat.
• Grau de literarietat: inclou recursos literaris i para més atenció a la llengua.

Varietats històriques o diacrònica

Les diferents formes de parlar segons el moment temporal. No parla de la mateixa manera una persona del segle XV que una persona del segle XXI. La llengua pateix una evolució al llarg del temps.

Varietats dialectals o diatòpica

Cadascuna de les modalitats parlades en l'àmbit territorial d'una llengua, caracteritzades perquè posseeixen trets fonètics, morfosintàctics i lèxics específics. En la llengua catalana, la partició dialectal es vertebra en dos grans blocs, que contenen diferents dialectes i subdialectes:

-català oriental (septentrional, central, balear, alguerès)

-català occidental (valencià i nord-occidental)

Varietats socials o diastràtica

Les maneres característiques de parlar de grups socialment afins, que generen una fraseologia i unes maneres expressives significatives per al grup i que els diferencien d'altres grups socials. Es tracta dels denominats argots.

Varietats funcionals o registres o diafàsica

Varietats de la llengua determinades per la diferent situació de comunicació. Els factors que caracteritzen els registres són:

-Camp: tema general o específic de què tracta la comunicació.

-Mode: canal oral o escrit de la comunicació.

-To: nivell de formalitat del text (molt formal o solemne, formal, informal o familiar, molt informal o vulgar).

La norma i l'estàndard

-Llengua normativa: model de llengua que sorgeix a partir del procés de normativització, dut a terme per especialistes i sancionat per una autoritat normativa.

-Normativització lingüística: fixació del codi lingüístic, a partir de la selecció de les formes més comunes de la llengua en els nivells fonètic, morfosintàctic i lèxic.

-Estàndard: varietat lingüística poc marcada per trets temporals, geogràfics o socioculturals i que aporta menys informació per a determinar l'origen dels parlants. És a dir, és la varietat que neutralitza la variació lingüística. Es basa en la llengua normativa. La seva funció és facilitar la comunicació entre parlants de dialectes diversos. S'utilitza en els àmbits d'ús relatius als usos formals i públics de la llengua, s'ensenya a l'escola i es difon a partir dels mitjans de comunicació i en l'ús públic. Admet un cert grau de variació dialectal (modalitats de l'estàndard), més en l'oral que en l'escrit.

Factors que motiven la variació

Els principals factors que motiven la variació en la parla i que es mostren especialment propicies per a ser analitzades mitjançant la Teoría de l’Acomodació Comunicativa són la classe social, el gènere, l’edat (fenòmens d’identificació generacional i fenòmens d’autocorrecció) i les xarxes socials.

(extret de https://ca.wikipedia.org/wiki/Variaci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica)

Després de llegir l’article anterior contesta a les qüestions següents:

1. De quins factors depén la variació lingüística?
2. Si ens centrem en el factor humà, quins tres tipus de variació lingüística ens trobem. Explica’ls amb les teues paraules.
3. Què són els registres lingüístics?
4. Què s’entén per llengua estàndard?

11. Tenint en compte el que és el registre formal i el registre informal, escriu dos posts al teu mur de facebook dient el mateix però canviant el registre.

12. Els geosinònims són els mots o expressions que s’utilitzen en una part del domini lingüístic i, en les altres, tenen altres formes però amb un significat idèntic. Se’ls considera sinònims totals.

Valencià	Català central	Balear
	nen	Al·lot
	llombrígol	guixa
	tarda	horabaixa
	cantés	cantàs
	paleta	picapedrer
	escombra	granera
	gat	moix
	petó	besada
	vas	tassó

EXPRESSIÓ ESCRITA: Escriu un text, usant registre formal, on li contes a una persona les coses que pot fer a València ciutat. Com a mínim has d’emprar 80 mots.